Image Single

Prometia ser especial, prometia ser emocionant i prometia ser divertit. I així ha estat. Avui ha tingut lloc la "Salomon Ultra Pirineu, el retrobament", una edició peculiar i diferent que ha posat la pell de gallina a molts. Aquest cap de setmana els membres de l'equip Salomon de fa deu anys i els de l'actual, el Salomon IATI, s'han retrobat per reviure una Salomon Ultra Pirineu diferent, ja que la dotzena edició, que havia de celebrar-se aquest mateix cap de setmana, es va haver de cancel·lar a causa de la pandèmia de la Covid-19.

Els dos equips s'han citat a Bagà per completar per relleus els 94 km i 6.200 m + de la Ultra Pirineu dividits en cinc trams. Recórrer el traçat en un duel amistós per equips era l'excusa per compartir, tornar a les muntanyes, a la plaça Porxada, a la màgia de l'recorregut i a l'#timetoplay.

Un retrobament especial

Somriures i "colzes" com salutació en lloc de les anhelades abraçades. Així es van saludar el divendres a la tarda tots els components dels dos equips a l'arribar a Bagà. Iker Karrera, Nerea Martínez, Mònica Aguilera, Aurelio Olivar i Agustí Roc per una banda i Aritz Egea, Ainhoa ​​Sanz, Eli Gordón, Jan Margarit i Tòfol Castanyer, de l'altra. I en la distància, Miguel Heras i Cristofer Clemente, que no van poder acudir a la cita. Una barreja entre experiència, veterania i joventut però sobretot molta il·lusió. "Estic molt il·lusionat i feliç d'estar aquí i retrobar-me amb tots, en la primera edició de 2009 vaig córrer al costat de Nerea i Mònica i tinc molt bons records", constata el veterà Aureli Olivar, que va quedar cinquè a 2009.

"Quan ens hem retrobat aquesta tarda el primer record que ens ha vingut al cap ha estat el mateix per als dos", explicava Castanyer. "A la UTMB de l'any 2014, després d'estar batallant els dos durant els 170 km de recorregut, a l'arribar a meta ens vam fondre en una abraçada que no oblidaré mai", recordava Karrera.

Després de xerrar, fer broma, recordar i explicar batalletes els integrants de tots dos equips es van repartir els trams del recorregut i van traçar l'estratègia a seguir per donar vida als 94 km en un any i una edició tan atípica. Més tard compartirien les seves sensacions en el directe que es va emetre per xarxes socials, amb visita sorpresa de la corredora Laura Orgué, i que es pot recuperar en aquest enllaç. També hi va haver temps per repassar fotografies antigues o intercanviar calçat, motxilles i equipacions d'altres anys.

Aquesta primera trobada només va ser un petit preludi del mar d'emocions que hi hauria durant tota la jornada de dissabte.

Cinc trams, colze a colze

Fred, vent i encara de nit. Amb aquest clima, a les 7 del matí, Agustí Roc i Jan Margarit han donat començament a aquesta edició tan especial des de la famosa plaça Porxada de Bagà, amb l'arc de sortida tradicional i la clàssica banda sonora de L'Últim Mohicano. Aquest any sense estar plena de corredors i sense el caliu del públic però igualment emotiva, plena de nervis i cares d'il·lusió. Als dos corredors els separen 26 anys de diferència però els uneixen el mateix somriure d'orella a orella i els ulls plens d'il·lusió, com dos nens petits.

Colze a colze i seguint un mateix ritme han passat junts pel refugi de Rebost acompanyats de la lluna plena i de les vistes espectaculars del cim del Pedraforca tenyit de vermell per les primeres llums de el sol i tímidament de blanc per la neu caiguda durant la nit. Després de 1h55' i recórrer 14 km i 2.000 m + han arribat a el refugi Niu de l'Àliga, cobert de neu en un paisatge atípic per l'època, per donar el relleu a la següent parella, Mònica Aguilera, tercera a la primera edició de la prova (2009), i Eli Gordón. La primera parella femenina ha arribat fins Collet de Font Freda amb un temps de 2h12' després de 17 km i 640 m +.

Allà era el torn dels bascos Iker Karrera, tercer el 2010, i Aritz Egea, enfrontant-se a un dels trams més exigents amb 25 km i 1.300 m + fins Gòsol, passant per l'emblemàtic Pas de Gosolans, avui cobert de boira i de una fina capa de neu. Després de córrer durant 3h10' han arribat a l'una a Gòsol.

El quart tram estava en mans d'en Tòfol Castanyer i Aurelio Olivar, que han recorregut el tram des de Gòsol fins Vents de l'Cadí, amb 21 km i 900 m +. "Ha estat molt bonic córrer al costat de Aurelio, era la primera vegada que ho fèiem junts i ha estat tot un plaer, som les velles glòries!", Comentava Castanyer a l'acabar abraçat a Olivar. "M'ha encantat, ha estat meravellós", afirmava Olivar a l'acabar, després de completar-lo al costat de Castanyer amb un temps de 2h34 '.

Finalment, l'últim relleu de noies, amb Nerea Martínez, guanyadora de l'edició 2010 i segona en 2009 i 2011 i Ainhoa ​​Sanz, guanyadora de la Sky Pirineu de l'any passat, que han estat les encarregades de recórrer el tros des Vents de el Cadí fins a Bagà, passant pel mític tram de Els Empedrats, amb més aigua que mai, en el seu ascens fins al refugi Sant Jordi. Al costat d'elles també s'han unit a la festa final Diego, que la seva primera ultra va ser la Ultra Pirineu de l'any passat, i Abel, els dos corredors populars guanyadors del sorteig que es va fer durant la setmana anterior a xarxes socials. "El meu somni és compartir uns quilòmetres al costat d'en Tòfol", comentava un d'ells la nit anterior. "Somni complert", afirmava Castanyer amb un somriure. Així que Castanyer es va afegir també acompanyant-los en el tram final. En total 14 km i 900 m + que han finalitzat amb un temps de 2h07 'i la rebuda de tots els companys per concloure una jornada per al record.

En total uns 94 km i 6.200 m + aproximats de recorregut i un mateix objectiu: arribar a Bagà compartint, jugant i somrient.

Una trobada que costarà oblidar i que tothom va poder seguir des de casa a través de les xarxes socials de Salomon Espanya i Salomon Ultra Pirineu.