Quan una abella no espatlla una gran experiència a l’UTMB

Quan una abella no espatlla una gran experiència a l’UTMB

Quan una abella no espatlla una gran experiència a l’UTMB

Diuen que les comparacions són odioses, però sovint van d’allò més bé per explicar les coses. Quan ens pregunten què és l’UTMB, és inevitable buscar similituds amb altres esdeveniments esportius. Els americans dirien que és la Super Bowl del trail running, els europeus potser ho compararien amb una final de la Champions League de futbol. Per una agència de comunicació esportiva com Lymbus, l’UTMB és el Mobile World Congress de les curses de muntanya. Durant cinc dies, els atletes, les marques i els mitjans de comunicació més reconeguts del trail running s’apropen a Chamonix. Lymbus i una abella tampoc podien faltar a aquesta cita.

Durant els dies de l’UTMB ens vam instal·lar a una casa amb vistes al Mont Blanc, situada a deu minuts de la línia de meta i a cinc del Saló del Trail, on s’hi reuneixen les principals marques i curses de muntanya. Aquest és un detall important, perquè ens va permetre tenir autonomia per trobar-nos amb clients, periodistes i atletes. Un cop aterrats, després de 8 hores de viatge, vam fer un tomb pel centre de Chamonix per saludar l’Emelie Forsberg, que va fer una sessió de firmes del seu primer llibre. Aquest any l’Emelie no va córrer cap de les curses de l’UTMB. Ho va seguir des de la distància amb un ull posat a en Kilian Jornet, que buscava el seu quart UTMB, i l’altre a la seva amiga Ida Nilsson, que va participar a la CCC, una prova de 101 kilòmetres i 6.100 metres de D+.

_SCC4171-1

Precisament, en Kilian i la Ida, dos atletes Lymbus, ens van fer una visita aquella mateixa tarda. El primer va repassar els detalls dels avituallaments per l’UTMB del divendres i ens va encarregar una llista de la compra de cara a la cursa. La segona va tenir una sessió de fotos per Suunto. Però més enllà d’acompanyar als nostres atletes, des de Lymbus també vam aprofitar els dies previs a l’UTMB per reunir-nos amb alguns dels nostres clients.

És el cas d’Strava, que des de l’any passat és un dels partners de  l’esdeveniment. Amb ells vam fer una excursió de 7 kilòmetres i 400 metres de desnivell positiu que ens va permetre repassar l’estratègia de PR per Espanya i conèixer els Country Manager dels principals països. A més, Lymbus va col·laborar amb la retransmissió de l’streaming en espanyol oferint informació i dades que proporciona l’aplicació.

Marques i també periodistes. Chamonix es va convertir en el millor lloc per retrobar-nos amb molts dels periodistes que durant l’any cobreixen informació referent a les curses, atletes i marques que gestionem des de Lymbus. En una d’aquestes trobades vam acabar de tancar els detalls sobre la nit temàtica de Kilian Jornet que aquest el dimarts 4 de setembre es va emetre a TV3._SCC4369-1

Després de tres dies de reunions, s’apropava el Dia D. Divendres, a les 18.30, la cursa, de 170 kilòmetres i 10.000 metres de desnivell, donava el tret de sortida pel Kilian. Per Lymbus també era l’hora de la veritat. Tot havia d’estar a punt per l’assistència del nostre atleta durant els  avituallaments. Mentre ultimàvem tots els detalls, l’Ida Nilsson es mantenia tercera de la CCC, un podi que confirmaria entrada la nit. Però les bones notícies es van esvair tres hores abans de la sortida. La culpable? Una abella. Mentre es preparava al seu apartament per la cursa, en Kilian va patir una picada d’aquest insecte al peu que va desencadenar en una reacció al·lèrgica. Ens vam reunir amb el Kilian per prendre una decisió. Finalment, les cures dels fisioterapeutes i la ingesta d’un medicament van permetre que estigués a la línia de sortida de Chamonix.

Malgrat l’ensurt, el nostre pla d’assistència es mantenia. Primera parada: Les Contamines, on teníem tot preparat pel primer avituallament. Per evitar embussos , que amb les noves restriccions i talls de carretera de l’UTMB són molt freqüents, vam arribar-hi amb quatre hores de marge. Van ser moments de calma en què vam repassar tot el material de l’avituallament, vam fer una porra amb els podis -spoiler: ningú va encertar-  i vam entrar a un bar a seguir els primers kilòmetres de la cursa a cobert de la pluja.

Queia el sol i els primers corredors s’apropaven a Les Contamines (França). Tots teníem clares les nostres tasques. En Jordi s’encarregaria d’assistir en Kilian, en Nil repassaria tot el material, en Sergi faria les fotos per la nota de premsa i Instagram Stories, mentre que la Carlota i en Víctor gravarien els vídeos per passar-los a l’equip de xarxes socials de Salomon. Res va fallar. En Kilian va sortir segon de l’avituallament juntament amb en Zach Miller. Tot i haver tingut males sensacions en els primers kilòmetres semblava que l’al·lèrgia havia quedat enrere.

_SCC4723-1

Per unes hores vam deixar França per endinsar-nos a Itàlia a través del túnel del Mont Blanc. A Courmayeur ens esperava una bona pizza abans de l’arribada del Kilian a les 2:30 hores de la matinada. Va entrar segon al poliesportiu a dos minuts d’en Zach. Les sensacions ja no eren bones. Abans d’arribar al segon punt d’assistència, va patir nàusees i vòmits. En Kilian ens va comentar que no es trobava massa bé. Tot i així, va decidir seguir fins que entre el refugi de Bertone i Bonatti (km 91) el seu cos va dir prou a causa de la reacció al·lèrgica de la picada de abella.

Eren les 4:00  de la matinada i l’equip Lymbus ens trobàvem a 8 kilòmetres de Champex Lac (Suïssa), a punt per realitzar el següent avituallament. Va ser aleshores quan vam rebre la trucada de l’organització comentant-nos que el Kilian havia sortit del recorregut per connectar amb la carretera direcció a Courmayeur. Ràpidament vam trucar al Biel Ràfols, de l’equip Salomon, que a les 4:30 recollia al Kilian sà i estalvi.

Després de 214 kilòmetres en cotxe i poquíssimes hores de son, a les 6:45 del dissabte arribàvem a Chamonix. L’UTMB havia acabat pel Kilian i també per Lymbus. Tocava descansar. Tots ho vam fer. Aquest cop cap abella ens va molestar.

Recupera la nostra experiència a l’UTMB a Instagram