Kilian Jornet bicampió de la Hardrock

Kilian Jornet bicampió de la Hardrock

Kilian Jornet bicampió de la Hardrock

Kilian Jornet ha guanyat per segon any consecutiu, la Hardrock, una de les carreres d’ultradistancia més dures del món. Jornet ha sabut repetir l’estratègia de l’any passat i s’ha imposat amb un temps de 23h28m10s.

“Estic molt satisfet de la carrera, es molt especial poder córrer en el mateix recorregut però en sentit invers. M’agrada l’ambient que es viu en la carrera i la fauna i la flora que es pot veure durant el recorregut. Hi han hagut moments durs però això es el que fa que aquesta prova si encara més especial per mi.Aconseguir batre els rècords en els dos sentits es molt especial per mi”, explicava Kilian Jornet.

Jornet arribava a la Hardrock sense gaires kilòmetres a les cames, però amb moltes hores passades a l’alta muntanya. La aclimatació a l’altura pot haver set un dels motius del bon rendiment de Jornet, en una prova dura i molt tècnica.

La Hardrock es una prova de 100 milles (160km) amb un desnivell acumulat de 20.722m que es disputa al voltant de la serralada de San Juán, al sud del Colorado. Les condicions són duresper els atletes. Per un costat, s’ha de tenir en compte l’altitud, ja que escalen pics de més de 3.700m fins a 13 vegdes, amb el punt més alt del recorregut, el Handies Peak a 4.218m. per altra banda, s’ha de tenir en compte la tecnicitat en zones molt remotes i les seves condicions climàtiques, a vegades amb neu i tempestes elèctriques.

Una de les particularitats de la carrera es que cada any es córrer amb un sentit de les agulles del rellotge. Així, aquest any es corria amb el sentit oposat a les agulles del rellotge. Si ja l’any passat Jornet va establir un nou rècord en la prova, aquest any també ho ha fet en el sentit invers, superant en quasi una hora el temps que havia imposat el francès Seb Chaigneau el 2013 amb 24h25m.

Pel que respecta a l’edició d’aquest any, la prova va començar ahir, divendres, a les 6h de la matinada hora local. Kilian Jornet va sortir a la punta juntament amb el canadenc Adam Campbell, el que va finalitzar tercer l’any passat. Durant les primeres hores, els dos atletes van compartir lideratge. Cap al quilòmetre 50 Jornet li va agafar uns minuts d’avantatge a Campbell i arribava al avituallament de de Handies Peak, punt més alt del recorregut, amb sis minuts d’avantatge. A partir d’aquí, aquesta diferencia va anar augmentant a un ritme còmode i àgil per ell.

Cap a la meitat del recorregut, Kilian va ser acompanyat durant un tram de la carrera per un “pacer”. Aquesta figura no existeix en les carreres europees, es tracta d’un corredor que està autoritzat a córrer juntament amb l’atleta durant un tram per motivar-lo i donar-li ànims. Ricky Gates, company del team Salomon, va ser en aquest cas el pacer de Kilian i junts arribaven a l’avituallament de Telluride (km 115) després de 15h i 30m de carrera. Jornet es trobava bé, segons explicava: “a partir del quilòmetre 50 que m’he començat a distanciar d’Adam. M’he trobat molt bé durant tota la carrera i he tingut bones sensacions durant tot el recorregut”.

La climatologia va ser, una vegada més, un dels grans protagonistes en aquesta carrera. Pluja, vents forts, o inclús nevades és el que van haver de suportar els atletes. Això, a més de grans quantitats de neu acumulada en alguns pics.

La foscor i el mal temps van fer que Jornet s’equivoqués prop del quilòmetre 132, fet que li va fer perdre uns quaranta minuts sobre el temps previst. Tot i això, Jornet avançava sens pausa a través de les muntanyes de San Júan. “Vaig tenir alguns problemes al llarg del recorregut. Em vaig perdre a prop del Oscar’s pass i hem tingut mal temps en alguns punts, ¿inclús ha estat nevant durant 20 minuts! Però en realitat aquesta es la salsa de les carreres, i el que fa que la Hardrock sigui tan especial”.

Finalment, al voltant de les 5h i 15m de la matinada, un Kilian Jornet somrient arribava de nou a Silverton, fent-se així amb la victòria per segon any consecutiu. A la seva arribada, va fer un petó a la “Hardrock”, una cerimònia típica d’aquesta prova en la que s’ha de besar una roca esculpida com un vedell. En aquests moments, les posicions de podi són ocupades per Mike Foot i Adam Campbell.

Kilian Jornet comentava a la seva arribada: “Es molt especial haver fet la carrera en els dos sentits de la marxa, i també batre el rècord en els dos. Aquesta es sens dubte una de les meves proves preferides, salvatge i tècnica, que ens obliga a donar el millor de nosaltres com a corredors”.

Amb aquesta victòria, Jornet segueix augmentant la seva llegenda en el món de les Ultratrails.

Imatges: Alexis Berg / Grand Trail